Alcohol, drogues i finançament de la lluita

A través d’aquest escrit fem pública la decisió que hem pres sobre com volem afrontar el procés repressiu que va iniciar-se en 2012 contra un company per haver participat en la vaga general del 29 de març del mateix any. Ens agradaria que aquest text i els que s’aniran adjuntant a mesura que es desenvolupi la campanya, serveixin de base per l’apertura d’un debat col·lectiu sobre la forma en que estem afrontant l’onada repressiva contra aquelles persones que en un context de conflictivitat social participen activament en la lluita. Com represaliades que som, sostenim que la única forma de fer front a l’Estat en la lluita antirepressiva és posar per davant el contingut polític de les accions per les que som reprimides i donar-li una dimensió col·lectiva.

En concret, aquest document es centra en el finançament de la lluita a traves de la venta d’alcohol en festes organitzades per cobrir les despeses que generen els procediments judicials. Sens dubte l’alcohol i la festa venen, compleixen aquest requisit, compleixen aquesta funció. Sembla ser, doncs, que no podem parlar de la ètica llibertària i de la idoneïtat dels medis, no només com a eines, sinó com a verdadera praxis revolucionària. Sembla ser que no podem qüestionar les festes i l’alcohol sense passar per moralistes, puritanes, ingènues o allunyades de la realitat.

L’alcohol és el puntal que sosté el finançament del moviment i és una realitat tancada (i no hi ha altres opcions per al present). Tenim preses i represaliades, que no ens vinguin amb romanços puritans, que la realitat material ens obliga a seguir sostenint l’oci alienat, l’alcoholisme i les dinàmiques socialitzadores com a eix central del moviment. Dubtem del caràcter revolucionari o transformador que aquest tipus de festes poden tenir, entre altres qüestiones, per la dinàmica alienant que generen i per estar en moltes ocasions buides de contingut polític. És cert, totes tenim quefers al marge de la militància i inclús contradiccions, però cap d’aquestes és aixecada com a bandera, cap és utilitzada com a referència del nostre moviment. No obstant, l’alcoholisme social és quelcom tan integrat, normalitzat i enterrat per la seva presumpta necessitat, que és freqüent veure pels nostres barris o pobles cartells polítics cridant al consum d’aquest tipus d’oci.

No estem en contra del gaudir i de les festes, creiem que ha d’haver un espai per a tot, i si bé la nostra finalitat és la d’unir celebracions amb les nostres reivindicacions, també entenem que en ocasions no pot fer-se, i en tal cas, diem no als diners que es recapten amb la venda d’alcohol en les mateixes. No volem que la nostra lluita es confongui amb l’oci alienant i alienat. En aquest punt ens preguntem, com podríem reivindicar els aspectes polítics d’una festa? Com fer-ho sense caure en l’alcoholització? I no només això, sinó que també ens qüestionem, que tipus d’oci estem fomentant des dels moviments socials i organitzacions polítiques en aquests esdeveniments? En que mesura les festes alternatives poden seguir dient-se “alternatives”? Quina és, valga la redundància, l’alternativa que oferim?

Les “festes llibertàries” poc tenen d’alternatives: no són alternatives de socialització, no són alternatives de consum, no són alternatives d’oci i per descomptat no representen l’essència de cap pràctica revolucionària, més aviat el contrari. Hi ha moltes coses que revolucionen a les persones: la cultura, la consciencia, la pràctica revolucionària… En canvi, les drogues i l’oci alienat fan dormir les consciències; aquesta és la seva funció, són mecanismes per fugir (no de confrontació), eines de control social que fomenten pràctiques que xoquen frontalment amb les idees per les que lluitem, amb les idees per les que caiem.

La necessitat dels diners com excusa per vendre alcohol constitueix un argument que cau per si mateix, doncs és mentida que no hi hagi diners, com a mínim estan quan de beure es tracta. Sens dubte, és més fàcil estendre aquest producte d’autoconsum – l’alcohol – socialitzar-lo amb una etiqueta política per poder atraure a certs sectors i aconseguir més beneficis, que treballar per la solidaritat entre les companyes, entre qui lluitem i compartim un projecte. Sens dubte constitueix una via ràpida, però no és la única i la rebutgem per això, perquè creiem en la necessitat de construir xarxes de suport lliures d’alcoholisme. Totes les dinàmiques col·lectives i socials són de difícil transformació, per això ens deixem el temps, la salut i la pell durant anys. Sabem que no hi ha millor forma de prendre consciencia i transformació que la praxis, que la propaganda pel fet. És aquesta pràctica i no les paraules, les impulsores dels canvis, i és per això pel que hem decidit no acceptar diners de l’alcohol per a fer front a aquest as repressiu, no contribuint així al foment de dinàmiques col·lectives que creiem pernicioses per al nostre moviment.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s