Debat col·lectiu: estratègies front el procediment penal

Arrel de les últimes experiències repressives i , sobretot, de cara a afrontar les que estan per arribar, des d’Acció Llibertària de Sants volem obrir un debat col·lectiu al voltant de com afrontem els processos repressius. El debat no pretén ser un judici de valor sobre les decisions presses per companyes en el passat, ni pretén ser una llosa sobre les companyes que estan afrontant algun cop repressiu. Es tracta, simplement, d’analitzar tots els moments processals d’un judici polític (entenent com polític aquell que s’inicia per a perseguir una acció política que transcendeix del mer fet en si) per poder elaborar, si així es vol, unes línies generals que ens ajudin, no només a entendre els mecanismes judicials que ens imposen, sinó a afrontar activament aquests processos.

S’ha de veure, aleshores, que estem parlant de processos col·lectius, és a dir, aquells processos que s’estenen més enllà de l’individu, que són assumits (o així es pretén) com propis per al moviment, referenciant-los amb campanyes de suport, solidaritat, etcètera. El fet és que, per una raó o una altra, estem assumint processos repressiu sense cap tipus d’autocrítica, en els que sembla que tot serveix, per evitar les conseqüències penals, adoptant en moltes ocasions una actitud paternalista i victimitzant amb la companya reprimida, relegant tot a una mera qüestió humanitària.

Per analitzar serena e ideològicament aquesta qüestió, s’ha de partir de la base de que ens trobem en una posició de desavantatge descomunal davant l’Estat, una situació no escollida per la detinguda que suposa un xantatge tan gran que ens obliga a haver d’assumir certes incoherències com quelcom inevitable. Es tracta, doncs, de veure quines podem assumir a nivell col·lectiu i quines podem confrontar i de quina manera, no deixant únicament en mans de l’advocat, de la defensa tècnica (per naturalesa conservadora), el desenvolupament del procediment.

Per això, proposem iniciar el debat basant-nos en les parts del procediment penal, per veure fins a quin punt és possible l’acció política en cadascun d’aquests.

Detenció i declaració davant el Jutge Instructor: En aquest moment del procediment, existeix un atestat que els advocats poden veure ràpidament abans de la declaració davant el jutge. En cas de sumaris molt extensos, és pràcticament inviable preparar una bona defensa legal en aquest moment del procediment al no disposar de les dades ni la informació suficient, per això es sol optar per no declarar davant el jutge per evitar possibles contradiccions futures en la defensa. En cas de que existeixin possibilitats d’ingrés a presó, és normal contestar les preguntes al advocat relatives a qüestions de pertinença i demés condicionants de les mesures preventives. En aquest punt ens preguntem:

  • És viable o prematura la declaració política?
  • És viable no fer declaracions com estratègia col·lectiva davant el jutge instructor?
  • Pot influir en els autos de presó?

Mesures preventives: la fiança. Per assegurar la presència del imputat en el judici i com a mesura menys greu que la presó preventiva, es pot sol·licitar el pagament d’una quantitat de diners fixada pel jutge instructor com fiança, que serà retornada després del judici. Per norma general, i a pesar de que la seva quantitat ha d’anar proporcionada als ingressos de la persona, aquestes quantitats són desmesurades, i suposen un xantatge descomunal a les persones amb pocs ingressos, amb càrregues familiars i lligades al treball assalariat de subsistència. Com pràctica habitual, les fiances són pagades gràcies a la solidaritat dels grups i les assemblees, que ho assumeixen de forma col·lectiva.

  • És possible construir un discurs col·lectiu contra la imposició de fiances, al ser una mesura que castiga la falta de recursos?
  • Tenim capacitat per modular o baixar les quantitats imposades en cas d’insolvència?
  • Quina hauria de ser la nostra actuació en cas de que hi hagi companyes que se les imposi una fiança i altres a les que se les dicti presó incondicional?

Responsabilitat civil i reparació del dany. Per norma general, l’acció política sol anar dirigida a causar una sèrie de danys físics i materials que després generen una responsabilitat civil (al marge de la penal, que per norma general és pública), sent aquesta una pena al marge (però subordinada) a la penal i que, en cas de ser més d’una imputada, sol requerir-se el pagament solidari. La reparació del dany és premiada pel procediment penal, sent un dels atenuants principals a l’hora de rebaixar la pena en sentència (si es paga abans del judici). A més, es sol requerir per els pactes amb la fiscalia, i és condició indispensable per la suspensió de la pena inferior a dos anys (que, recordem, no és automàtica sinó protestativa per al jutge).

  • És assumible políticament reparar el dany, és a dir, és un cost judicial més? O bé suposaria anular l’acció política que castiga el procediment penal?
  • Es pot fer de forma gradual o s’ha d’abonar al primer requeriment?
  • Partint de que és una qüestió privada (encara que no estigui personada l’acusació particular), és viable algun tipus de pressió per a que dita part renunciï al seu cobrament?

Previ al judici: negociacions i pacte amb la fiscalia. Abans de la celebració del judici oral, és possible arribar a un acord amb la fiscalia per fixar una condemna pactada i evitar la celebració del judici.

  • Què impliquen les negociacions amb la fiscalia? Exigeixen un penediment? En quins termes es donen?
  • És assumible ideològicament arribar amb un acord amb el fiscal?

Judici oral. Aquesta és la última fase del procediment que consta, resumidament, dels següents moment processals: ratificació del escrit d’acusació i defensa, declaració de l’imputat, pràctica de la prova, fase de conclusions (per valorar la proba practicada i l’al·legat dels advocats per la defensa o culpabilitat de l’imputat). Per últim, es concedeix la última paraula a l’imputat, de la que normalment no fa ús seguint el consell de la defensa.

  • En quins termes pot plantejar-se la declaració? És possible i viable no declarar? O negar-se a contestar les preguntes del fiscal? Que es vol transmetre amb aquests actes? Quines conseqüències legals pot tenir? És possible contrarestar-les amb el seu ús col·lectiu?

Sentencia. Indult com a mesura de gràcia. Per últim, està sent una pràctica recorrent per les companyes l’ús d’aquesta eina com a mesura última per suspendre l’execució de les penes i evitar l’ingrés a presó.

  • Quins requisits s’exigeixen per demanar l’indult? Quins elements afavoreixen la seva concessió?
  • És una mera eina jurídica més o és un recurs polític?
  • És acceptable el seu ús col·lectiu per part del nostre moviment? En quins termes?
Anuncios

Perquè no pagarem la seva responsabilitat civil

flyer cast/cat
flyer cast/cat

Perquè l’única forma d’afrontar col·lectivament aquests procediments és assumir com a valida l’acció política que la desencadena.

Perquè col·lectivament no reneguem d’aquella acció: la vaga i el sabotatge són eines no sols vàlides, sinó imprescindibles per a la consecució de les nostres aspiracions revolucionaries.

Perquè les tensions de classes que evidencien aquests fets san tan sols una de les petites mostres de la constant lluita que existeix entre oprimides y opressores.

Perquè, al igual que el nostre enemic, participem en aquesta lluita de forma conscient. Per això assumim col·lectivament els fets enjudiciats al igual que els seus objectius y les seves conseqüències.

Perquè patim els efecte d’aquest enfrontament a les nostres carns dia rere dia, en forma d’acomiadaments, desnonaments, flexibilitzacions del mercat laboral, baixada de salaris, detencions…

Perquè la repressió és quelcom col·lectiu i no individual. Desenes són les companyes anarquistes processades a dia d’avui per combatre l’Estat i el Capital. Volem que la resposta sigui també col·lectiva i no hipotecarem les necessitats futures de les nostres companyes

Perquè els nostres recursos com a moviments són limitats i no decidirem que sigui el factor temporal (únicament els primers judicis que surtin es podran costejar) el que decideixi quines companyes poden assumir el pagament de les responsabilitats civils, sembrant les llavors de la fractura col·lectiva. El enemic actua globalment. Nosaltres ens farem fortes en la resistència col·lectiva.

Perquè 8.500 euros es sols un petit cost que El Corte Inglés tindrà que assumir com a resposta per fomentar e imposar l’esquirolatge, a més de les seves més que conegudes practiques antiobreres i antisindicals.

Perquè el deute de les elits polítiques i empresarials amb les treballadores d’aquesta terra és incalculable. La imposició autoritària d’una estructura econòmica i política basada en el robatori i el saqueig de les oprimides fa que pretendre enriquir-se de la resistència de les treballadores sigui quelcom injust e indecent. Pagueu el que deveu. Deposeu les vostres armes.

Presentació

Cartell vaga català
Cartell vaga català

El passat 29 de març de 2012 va tenir lloc una vaga general a tot l’Estat espanyol en resposta a la reforma laboral impulsada el mateix any pel govern i la patronal. A Barcelona es van organitzar nombrosos piquets al marge dels sindicats pactistes (CCOO i UGT) que pràcticament van paralitzar alguns barris, així com una gran manifestació es va dur a terme a la tarda, on es van ajuntar moltes lluites i assemblees llibertàries, i van mantenir un to especialment contundent. El resultat fou una jornada de lluita que va desbordar l’immobilisme dels sindicats oficials i va posar de manifest la capacitat de resposta de la Barcelona revolucionària i anticapitalista.

No obstant això, en el transcurs de la vaga els polítics de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, de la maneta dels grans mitjans de comunicació es van afanar per condemnar i criminalitzar les protestes. Van titllar de violents i antisistema als participants de la vaga que van optar per mantenir-se al marge de CCOO, UGT i altres sindicats que, recordem, utilitzaven aquell dia com a excusa per legitimar el seu estatus de subvencions i privilegis dins el moviment obrer. En aquesta línia, la repressió no es va fer esperar, i a més de les persones detingudes el mateix 29 es van sumar posteriorment moltes més amb el resultat de les investigacions de la Brigada d’Informació dels Mossos d’Esquadra. Un dels detinguts és membre d’Acció Llibertària de Sants i de CNT-AIT de Barcelona. L’acusen de danys i desordes públics, se li demana una condemna a presó de cinc anys, més el pagament, conjuntament amb un altre company detingut, de 8.500 euros a El Corte Inglèsen concepte de responsabilitat civil. Des d’ambdues organitzacions hem decidit llençar una campanya amb el següents objectius:

1. Evidenciar la repressió i persecució a les persones que participaren de forma activa en la vaga general, les quals estan sotmeses a judicis penals amb peticions de presó i multes desorbitades. En aquesta persecució van prendre part la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, a través dels seus representants polítics i els seus cossos policials, que van arribar a dir que els vaguistes érem “rates que ens amagàvem en coves i clavegueres.” Volem evidenciar la funció repressiva d’aquestes institucions, independentment de qui les governi.

2. Senyalar les empreses com El Corte Inglés, que no contents amb generar condicions laborals miserables, pretenen participar en el càstig a aquells que és rebel·len contra elles. En el cas del nostre company conjuntament amb un altre detingut, els exigeixen el pagament de 8500 euros com a reparació del suposat dany que li va causar a l’empresa. Evidentment ens hem negat a pagar-ho. Per això hem iniciat una campanya de boicot a El Corte Inglés perquès es conegui la realitat laboral d’aquesta empresa així com exigir-los que renunciïn al cobrament de la responsabilitat civil imposada als vaguistes.

3. Generar un debat sobre la forma en què els moviments revolucionaris afrontem els processos penals. Des del nostre punt de vista hauríem de apostar per assumir les conseqüències repressives de les nostres accions d’una forma col·lectiva, i no només generant grups de suport individuals. Per això creiem que són les organitzacions i les assemblees quines deuen marcar la línia política de les accions antirepressives, i com a conseqüència cal mantenir uns mínims de coherència al moment d’afrontar-nos a un jutjat al qual, com anarquistes que som, no donem cap tipus de legitimitat

4. Per últim, ens agradaria reivindicar la vaga com una eina de lluita essencialment de confrontació. Davant la criminalització, la repressió i els intents per part d’algunes organitzacions de fer de la vaga només una reivindicació pacífica i innòcua, nosaltres volem reivindicar els piquets, els sabotatges, els talls de carretera, la paralització de les ciutats, al cap i a la fi, a la lluita, veritable sentit irrenunciable de qualsevol dia de vaga.

Sense més que afegir, desitgem que la campanya que estem realitzant sigui de profit a les persones dignes i lluitadores, i encoratgi a la gent a sortir al carrer i a organitzar-se en la feina. Esperem que per la pròxima vaga general aconsegueixi que el capitalisme tremoli.

CASTELLANO:

El pasado 29 de marzo de 2012 tuvo lugar una huelga general en todo el estado español en respuesta a la reforma laboral impulsada ese mismo año por el gobierno y la patronal. En Barcelona se organizaron numerosos piquetes al margen de los sindicatos pactistas (CCOO y UGT) que prácticamente paralizaron algunos barrios, así como una gran manifestación por la tarde, en la que confluyeron multitud de luchas y asambleas libertarias, y que mantuvo un tono especialmente contundente. El resultado fue una jornada de lucha que desbordó el inmovilismo de los sindicatos oficiales y que puso de manifiesto la capacidad de respuesta de la Barcelona anticapitalista y revolucionaria.

Sin embargo, en el propio transcurso de la huelga, los políticos de la Generalitat y el Ayuntamiento de Barcelona, de la mano de los grandes medios de comunicación, se afanaron en condenar y criminalizar las protestas. Tildaron de violentos y antisistema a los participantes que optaron por mantenerse al margen de CCOO, UGT y otros sindicatos que, recordemos, utilizaban ese día como excusa para legitimar su estatus de subvenciones y privilegios dentro del movimiento obrero. En esta línea, la represión no se hizo esperar, y a las personas detenidas el propio día 29 se sumaron a posteriori muchas más, resultado de las investigaciones de la Brigada de Información de los Mossos d’Esquadra.

Uno de los detenidos es miembro de Acció Llibertària de Sants y de la CNT-AIT de Barcelona. Está acusado de daños y desórdenes públicos, y se le pide una pena de prisión de cinco años, más el pago conjunto, con otro compañero detenido, de 8500 euros a El Corte Inglés en concepto de reponsabilidad civil. Desde ambas organizaciones hemos decidido lanzar una campaña a raíz de este caso con los siguientes objetivos:

1. Evidenciar la represión y persecución a las personas que participaron de forma activa en la huelga general, las cuales están siendo sometidas a juicios penales con peticiones de prisión y multas desorbitadas. En esta persecución tomaron especial parte la Generalitat de Catalunya y el Ayuntamiento de Barcelona, a través de sus representantes políticos y sus cuerpos policiales, que llegaron a decir que los huelguistas éramos “ratas que nos escondíamos en cuevas y en cloacas”. Queremos evidenciar la función represiva de estas instituciones, independientemente de quien las gobierne.

2. Señalar empresas como El Corte Inglés, que no contentos con generar condiciones laborales miserables, pretenden participar en el castigo a los que se rebelan contra ellas. En el caso de nuestro compañero junto a otro detenido se les exige el pago de 8500 euros, como reparación del supuesto daño que causaron a la empresa. Por supuesto nos hemos negado a pagar tal concepto. En este sentido, hemos elaborado una campaña de boicot a El Corte Inglés para que se concozcan la realidad laboral de esta empresa así como para exigirles que renuncien al cobro de la responsabilidad civil impuesta a los huelguistas.

3. Generar un debate sobre el modo en que los movimientos revolucionarios afrontamos los procesos penales. Desde nuestro punto de vista debemos apostar más por asumir las consecuencias represivas de nuestra acción de una forma colectiva, no generando grupos de apoyo individuales. En esta línea, creemos que son las organizaciones y asambleas quienes deben marcar la línea política de las acciones antirrepresivas, y como consecuencia debemos mantener unos mínimos de coherencia a la hora de enfrentarnos a un juzgado al cual, como anarquistas que somos, no otorgamos ningún tipo de legitimidad.

4. Por último, nos gustaría reivindicar la huelga como herramienta de lucha esencialmente confrontativa. Ante la criminalización, la represión y los intentos por parte de algunas organizaciones de convertir la huelga en una mera reivindicación pacífica e inocua, nosotros queremos reivindicar los piquetes, los sabotajes, los cortes de carretera, la paralización de las ciudades, y, a fin de cuentas, la lucha, como el verdadero sentido irrenunciable de cualquier día de huelga.

Sin más que añadir, desear que la campaña que estamos realizando sea de provecho a las personas dignas y luchadoras, y anime a más gente a salir a la calle y a organizarse en el trabajo. A ver si para la próxima huelga general conseguimos que el capitalismo tiemble.

Per què el Corte Inglés?

pegatina boicot CATLa vaga general del 29-M 2012 va ser convocada com a resposta a la Reforma Laboral aprovada aquell any, la qual ha significat un endarreriment en els drets de les treballadores i un atac directe a la nostra dignitat. Moltes persones vam sortir al carrer lluny de les convocatòries oficials dels sindicats pactistes (CCOO i UGT), mostrant el nostre rebuig a que fessin servir la vaga per legitimar el seu status i la seva passivitat.

Les treballadores vam voler assenyalar als responsables del robatori i als que també pretenien coaccionar als treballadors per a que no seguissin la vaga. Entre ells un objectiu comú de la ràbia de les treballadores: El Corte Inglès, empresa referent en pràctiques antiobreres i antisindicals, sempre protegida per la Policia a les manifestacions. Empresa que finança sindicats propis (FASGA i FETICO), còpies del sindicat vertical franquista, per evitar la implantació i el desenvolupament de conflictes laborals. Empresa, el director general de la qual, Dimas Gimeno, ha estat candidat per Falange a diverses eleccions.

Aquell dia vam dir als poderosos que no els ho posarem fàcil si volen decidir sobre les nostres vides. I ho vam dir tan alt que hagueren de canviar les vidrieres de desenes de bancs i multinacionals.

El Corte Inglés, de la mà de la Brigada d’Informació dels Mossos d’Esquadra, ha posat preu als nostres crits durant aquella jornada: 5 anys de presó i milers d’euros de responsabilitat civil per les destrosses. Aquesta empresa, símbol del capitalisme ultradretà i caciquista, a més de menysprear als treballadors pretén lucrar-se de les situacions de protesta que en generen. Davant això, que els quedi ben clar: les treballadores no pagarem. No ens humiliarem pel xantatge de la presó i la repressió.

CASTELLANO

La huelga general del 29-M de 2012 fue convocada como respuesta a la reforma laboral aprobada ese mismo año, la cual ha significado un retroceso en los derechos laborales y un ataque directo a nuestra dignidad. Muchas personas salimos a la calle aquel día lejos de las convocatorias oficiales de los sindicatos pactistas (CCOO y UGT), mostrando nuestro rechazo a que utilizasen la huelga para legitimar su estatus y su pasividad.

La clase trabajadora quisimos señalar a los responsables del robo y a los que pretendían coaccionarnos para que no secundásemos la huelga. Entre ellos un objetivo de la rabia de los trabajadores: El Corte Inglés, empresa referente en prácticas antiobreras y antisindicales, siempre protegida por la policía en las manifestaciones. Empresa que financia sindicatos propios (FASGA y FETICO), copias del sindicato vertical franquista, para evitar la implantación y el desarrollo de conflictos laborales. Empresa cuyo directo general, Dimas Gimeno, ha sido candidato por FALANGE a diversas elecciones.

Aquel día gritamos a los poderosos que no se lo pondremos fácil si quieren decidir sobre nuestras vidas. Y gritamos tan alto que tuvieron que cambiar los cristales de decenas de bancos y multinacionales.
El Corte Inglés, de la mano de la Brigada de Información de los Mossos d’Esquadra, ha puesto precio a nuestros gritos durante aquella jornada: 5 años de prisión y miles de euros de responsabilidad civil por los destrozos. Esta empresa, símbolo del capitalismo de ultraderecha y caciquil, además de menospreciar a su propia plantilla pretende lucrarse de las situaciones de protesta que sus propias políticas generan. Frente a esto, que les quede bien claro: no pagaremos.

No nos humillaremos por el chantaje de la cárcel y la represión.

No compres en EL CORTE INGLÉS y exige que renuncien a la responsabilidad civil y el castigo a los huelguistas.